Història sagrada i romanticismo
: Andreu Mayayo
Data: 04 septiembre
2014
Treball , Revista de IC .
L’espot publicitari del Tricentenari clou amb l’actriu
Silvia Bel pregonant, tot mirant fixa a la càmera, el lema de la campanya
institucional de la Generalitat: “Ara la Història ens convoca”. La Història -si
no és la Història Sagrada- no ens convoca a res, ja tenim prou feina els
historiadors en establir la complexitat dels fets i en fer esment a la
pluralitat de visions i d’interpretacions. La Història, a tot estirar, ens
alliçona, ens ajuda a ser més crítics i a desempallegar-nos dels fonamentalismes
de tot tipus. La grandiloqüència del lema obeeix, ben segur, a que els
comissaris ( de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona) no són
historiadors sinó publicistes i dels bons. En tot cas, la responsabilitat no és
seva sinó dels que els han contractat.
De moment la Generalitat (Govern i Parlament) no ens convoca
a l’acte institucional del Parc de la Ciutadella -que per voluntat del
president Maragall prenia disseny d’Estat-
sinó al Fossar de les Moreres que, com diu la llegenda, no s’hi enterra
cap traïdor (Rafael Casanova, tampoc). El conseller portaveu del Govern,
Francesc Homs, rebla el clau subratllant: “Volem que sigui una Diada
excepcional, una mirada romàntica al passat, per afermar-se en el present i
projectar-se cap al futur”. La raó històrica deixa pas als sentiments i les
emocions. D’aquí les proclames pujades de to del president Mas anunciant sense
embuts l’arribada de l’hora gran, que recorda l’hora greu pronunciada pel
president companys el 6 d’octubre de 1934.
Així, doncs, convocats per la Historia Sagrada, amarats de
romanticisme i esperonats per un President lliurat a l’ètica de les conviccions
tot bandejant l’ètica de les responsabilitats, no fa res estrany que els
mitjans de comunicació, públics i privats, hagin aconseguit crear un clima
d’efervescència total i absoluta, de clímax final, de caixa o faixa, de o rei o
res, de lluita final, de fi de la Història…. Sense oblidar el paper ben galdós
del Consell de Transició Nacional o, pitjor, del Consell de Garanties
Estatutàries posant més rauxa que seny en l’anomenat procés. La voluntat
política ho aguanta tot, la realitat política no. Tot és possible però tot no
és probable.
La Volada de coloms del 9-N ens amaga la data clau del 24-M,
les eleccions municipals. Aquesta sí que serà la mare de totes les batalles
electorals d’aquest curs polític on, si no ho distorsiona la nova llei
electoral (amb una nova picada d’ulls PP-CiU), es produirà un canvi profund en
el mapa polític català i espanyol. CiU pot passar del pal de paller a simplement
la palla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario