viernes, 22 de diciembre de 2017

21-D.- En la prensa internacional

Ce qu’il faut retenir des élections régionales en Catalogne

La constitution d’un gouvernement s’annonce très incertaine, tout comme l’avenir judiciaire des leaders indépendantistes.

Le Monde.fr avec AFP | 22.12.2017 à 19h44

L’essentiel

Alors que son parti, Ensemble pour la Catalogne, est arrivé en deuxième place en nombre de sièges, jeudi, Carles Puigdemont, président catalan déchu toujours exilé à Bruxelles, s’est dit prêt à discuter avec Madrid, vendredi 22 décembre.
Le premier ministre espagnol, Mariano Rajoy, a balayé l’invitation à la négociation lancée par Carles Puigdemont.
Les trois formations indépendantistes ont obtenu la majorité absolue au Parlement en sièges, mais leurs divisions rend très incertaine la formation d’un gouvernement.

Le contexte

Après deux mois et demi de crise politique, commencée avec le référendum illégal sur l’indépendance de la Catalogne du 1^er octobre, interdit par le gouvernement espagnol, des élections régionales anticipées se sont tenues jeudi pour renouveler le Parlement catalan. Les partis indépendantistes ont obtenu la majorité absolue en sièges, mais pas en voix, et les deux principaux leaders, Carles Puigdemont et Oriol Junqueras, sont respectivement en exil et en prison.

Ces élections avaient été convoquées par Madrid après la mise sous tutelle de la région, qui répondait à la déclaration unilatérale de la Catalogne proclamée le 27 octobre. Une partie de l’exécutif destitué fait l’objet de poursuites judiciaires.

Les forces en présence

Trois partis indépendantistes ont participé aux élections : Ensemble pour la Catalogne, taillé sur mesure pour Carles Puigdemont, qui est arrivé deuxième, la Gauche républicaine d’ERC, menée par l’ancien vice-président Oriol Junqueras (en prison), arrivée troisième, et la CUP, formation d’extrême gauche qui défend toujours une indépendance unilatérale et qui a obtenu quatre sièges au Parlement.
La liste Catalogne en Commun-Podem, composée du parti de la maire de Barcelone, Ada Colau, et de la jeune formation d’extrême gauche Podemos, n’est ni indépendantiste ni « unioniste ».
Du côté des unionistes, c’est le parti libéral Ciudadanos qui a raflé la majorité des sièges pour un seul parti (37). Le Parti socialiste de Catalogne s’est stabilisé par rapport aux élections de 2015, et le Parti populaire (PP) du premier ministre Mariano Rajoy, s’est effondré, passant de 11 à 3 sièges.

L’infographie

La citation

« La personne avec qui je devrais m’asseoir est celle qui a gagné les élections, M^me Arrimadas. »

En réponse à M. Puigdemont, qui demande à négocier avec Mariano Rajoy en dehors de l’Espagne, ce dernier lui a oppposé une fin de non-recevoir. Il souhaite seulement discuter avec la chef de file de Ciudadanos en Catalogne.

Et maintenant ?

La constitution d’un gouvernement s’annonce très incertaine, car les deux principales formations indépendantistes, Ensemble pour la Catalogne, et la Gauche républicaine, n’ont pas réussi à trouver d’accord pendant la campagne, qui s’est révélée fratricide. Vient également la problématique judiciaire, puisque s’il se rend en Catalogne M. Puigdemont pourrait être présenté à un juge. M. Junqueras, lui, est toujours en prison.
Autour du 23 janvier, les députés doivent prendre possession de leurs fonctions.
Le bureau du parlement doit ensuite proposer un candidat à l’investiture dans un délai de quinze jours. Autour du 8 février devrait ainsi avoir lieu le débat d’investiture. S’il n’aboutit pas, autant de candidats que possible peuvent se présenter pendant deux mois. Passé ce délai, le parlement est dissous et de nouvelles élections sont convoquées cinquante-quatre jours plus tard.

En savoir plus sur http://www.lemonde.fr/europe/article/2017/12/22/ce-qu-il-faut-retenir-des-elections-regionales-en-catalogne_5233734_3214.html#cqSlDrku9chmuJZP.99

Ce qu'il faut retenir des élections régionales en Catalogne - Le Monde

www.lemonde.fr/europe/article/2017/12/22/ce-qu-il-faut-retenir-d... - Traducir esta página
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

La victoria del independentismo y la derrota de Rajoy, destacada en los diarios de todo el mundo.

Aquí tenéis una compilación de las reacciones sobre las elecciones del 21-D y la victoria independentista en la prensa internacional:

—The Guardian: Catalonia secessionist parties declare victory in regional elections
—CNN: Separatist parties in Spain’s Catalonia declare victory in election
—Politico: Catalan separatists win back majority, defying Spain’s Rajoy
—Euronews: Pro-independence parties claim victory in Catalan election
—The Independent: Catalonia election: Puigdemont’s party claims victory as independence movement set to gain overall majority
—The New York Times: Catalan Separatists Seem Poised to Hold Majority After Regional Elections
—US News and World Report: Catalan Separatist Puigdemont to Regain Control in Blow to Rajoy
—Reuters: Former Catalan leader P uigdemont seen regaining regional leadership
—Le Figaro: Élections en Catalogne : le choc indépendantiste
—Le Monde: Elections régionales en Catalogne : les partis indépendantistes obtiennent la majorité de sièges
—RTBF: Elections catalanes: victoire à la majorité absolue des indépendantistes, Puigdemont pourrait redevenir président
—RTL: Élections en Catalogne : Puigdemont salue une victoire ‘indiscutable’
—Corriere della Sera: Il voto in Catalogna, riscossa dei separatisti: sono maggioranza
—O Globo: Independentistas da Catalunha têm resultado para formar coalizão
—The National: Catalan elections: Pro-indy parties win majority against all odds
—Frankfurter Allgemeine: ‘Una bufetada a Rajoy’
—Der Spiegel: Separatisten erringen in Katalonien erneut absolute Mehrheit
—Die Zeit: Separatisten verteidigen Mehrheit im Parlament
—Berria: Independentzia deklaratu zutenek gehiengo osoa izango dute Parlamentuan
—La Nación: Desconcierto en Cataluña: los independentistas obtienen la mayoría y Carles Puigdemont podría recuperar su cargo
—Telegraaf: Winst voor separatisten Catalonië
—Noos: Afscheidingsgezinde partijen Catalonië winnen vervroegde verkiezingen

Vilaweb

Cataluña .-Un octubre no tan negro .

Un octubre no tan negre
Els altaveus mediàtics espanyols fan córrer cada dia notícies negatives sobre els efectes nocius del procés sobre l’economia catalana: empreses que marxen, l’atur que es dispara, turistes que s’esfumen... L’anàlisi rigorosa de les xifres, tanmateix, desmenteix o matisa els ocells de mal averany. L’Harmagedon econòmic haurà d’esperar.

(Para traducción al castellano picar, en el enlace, al final )

Per Violeta Tena

Publicat el 18 de desembre de 2017

Dimecres passat, Mariano Rajoy i Javier García Albiol van fer parada a Sant Sadurní d’Anoia. José Luis Bonet va obrir de bat a bat les portes de Freixenet als dos dirigents populars, que es van deixar fotografiar entre ampolles de vidre mentre el president d’aquesta firma els detallava el procés de fermentació del cava. A continuació, Bonet va agrair al president del Govern espanyol l’aplicació de l’article 155, que, segons va dir, ha dut “la normalitat” a Catalunya.
La visita a les caves era un gest que Rajoy li devia, a Bonet. El president de Freixenet ha estat un dels empresaris més bel·ligerant amb el procés. “Hem viscut un octubre negre”, ha arribat a dir el també president de la Cambra de Comerç d’Espanya, qui, durant el mes d’octubre, va multiplicar la seua presència pública per criticar el Govern de Puigdemont.

“No hi ha hagut cap sector que no s’hagi vist afectat —ha dit—. Les expectatives es van invertir. Hi ha danys que ja s’han fet: la caiguda del comerç, en les reserves d’hotels, en les matriculacions (...) Hi ha danys irreparables a Catalunya que ja no es poden esmenar”. Bonet ha esdevingut, animat per la premsa espanyola, un dels predicadors més notables de l’apocalipsi econòmic català. Paradoxalment, Freixenet no ha canviat la seua seu social fora de Catalunya. El seu consell d’administració així ho va decidir l’1 de novembre, si bé Bonet ja ha advertit que la qüestió tornarà a plantejar-se cas que el 21D guanyen els independentistes.
El canvi de seu social de centenars d’empreses ha estat un dels arguments més repetits per il·lustrar la catàstrofe econòmica que, d’ençà de l’1 d’octubre, plana sobre el Principat. La disminució en el nombre de visitants, la caiguda del consum, el descens en l’índex de confiança o l’increment de l’atur són més plagues que també es pregonen des dels altaveus mediàtics per fer calar entre l’opinió pública que Catalunya se’n va en orris per culpa del moviment independentista. Fa dues setmanes BBVA Research va publicar un informe que assegura que el manteniment de la incertesa política després del 21-D podria tenir un cost d’entre 600 i 1.900 milions d’euros. Uns dies abans Funcas calculava en 3.000 milions l’impacte de mantenir la tensió sobiranista sobre l’economia catalana durant 2018.

Una ruïna predicada
La campanya està resultant ferotge i l’efecte psicològic és brutal. És cosa ben sabuda que els diners són porucs i també tendeixen a ser-ho els qui en tenen. En una enquesta d’àmbit català publicada recentment per La Vanguardia, un 68,3% de les persones consultades assegurava que l’economia s’havia ressentit per la declaració d’independència. La setmana passada, Esade va llançar un altra poalada de pessimisme: el 98% dels directius (la mostra analitzada era de 100 directius) consideren que la situació i perspectiva econòmiques afecta la internacionalització de l’economia. A més, un 56% assegura que la seua facturació s’ha reduït.

Tanmateix, l’anàlisi detallada de les dades publicades pels organismes d’estadística obliga a matissar, quan no a qüestionar, el missatge unívocament negatiu. Perquè, si bé hi ha hagut una lleu distorsió de la tendència positiva, l’economia catalana manté a grans trets el seu vigor. Els seus indicadors, a més, continuen molt per sobre de la mitjana espanyola. “Hi ha una intenció declarada de generar una imatge negativa”, lamenta Oriol Amat, catedràtic d’economia financera de la Universitat Pompeu Fabra. Amat posa en dubte els estudis que pronostiquen el descens de l’economia catalana. “La majoria d’entitats que ara pronostiquen una caiguda, ja van dir en anys anteriors que el 2016 al Principat creixeria menys que a la resta d’Espanya i no la van encertar. Va passar tot just el contrari —argumenta—. Cal, doncs, posar en qüestió els pronòstics que fan ara”.

De fet, 2016 va ser el tercer any consecutiu de creixement robust de l’economia catalana, amb un 3,5%. Es tracta d’un creixement elevat, superior al del conjunt de la zona euro (1,8%). De fet, Catalunya acumula un creixement del PIB els tres darrers anys 4,3 punts superior a la mitjana de la zona euro.
I què ha passat durant 2017 quan, segons els més funestos, la incertesa política ha desestabilitzat l’economia? Segons dades d’Idescat, l’economia va mantenir un creixement molt robust, amb un creixement intertrimestral de l’1,0% el primer trimestre i un 1,1% el segon. El tercer trimestre el creixement va situar-se en el 0,9% en termes intertrimestrals i del 3,5% en termes interanuals. “Encara que durant el quart trimestre el creixement pugui haver estat una mica inferior [les dades s’havien de conèixer després del tancament d’aquesta edició], difícilment la taxa mitjana de creixement del 2017 serà inferior al 3,2%”, expliquen fonts del Departament d’Economia de la Generalitat.
En tot cas, economistes com Santiago Niño Becerra opinen que s’ha entrat en una espiral d’informació negativa que no és del tot rigorosa. “Les conseqüències positives, negatives o neutres del que està passant no es poden analitzar encara —explica aquest catedràtic d’estructura econòmica de la Universitat Ramon Llull—. No serà fins pel mes de març que es podrà fer una anàlisi seriosa de les conseqüències econòmiques del procés”.
L’allau de notícies negatives, tanmateix, és de tal magnitud que, a finals de novembre, la comissió d’economia del Col·legi d’Economistes va haver de sortir al pas amb una roda de premsa on van tractar de contrarestar el discurs ciutadà. “L’octubre ha estat un mes de normalitat de perfil baix, però lluny de qualsevol valoració excepcional”, va assegurar en roda de premsa Modest Guinjoan, president de l’entitat.
“El problema —afegeix Oriol Amat— és que es dóna molta repercussió als indicadors negatius i s’invisibilitzen els positius. Hi ha un discurs molt interessat”. Així, per exemple, el tràfic al port de Barcelona va créixer d’un 35,5%. És més, la setmana passada es va fer públic que durant novembre el creixement va ser del 48,5% respecte al mateix mes de l’any anterior. La xifra suposa un rècord per a la instal·lació barcelonina.
El turisme, una altra de les potes sobre les quals es sustenta l’economia del Principat, també ha registrat dades positives, per bé que des d’alguns altaveus mediàtics haja volgut traslladar-se la imatge d’uns turistes abandonant en massa els carrers de Barcelona. Així, l’arribada de passatgers internacionals al Prat va créixer després del referèndum. Segons dades oficials, el mes d’octubre va rebre prop d’1,5 milions de viatgers forans, una xifra un 1,7% superior a la registrada el mateix mes de l’any anterior. Res a veure, doncs, amb els titulars que utilitzen expressions com “aturada en sec” o “parada total” en l’arribada de turistes. De fet, Catalunya continua sent el territori de l’Estat que més turistes rep, amb un 20,3% total (vegeu quadre adjunt).
Una distorsió semblant s’ha donat en el cas de l’atur. L’increment del 3,6% va provocar que l’endemà gran part dels mitjans espanyols posaren el crit al cel. No obstant això, l’atur havia augmentat al Principat, sí, però també ho havia fet, de manera molt més accentuada, en altres autonomies. A Balears, per exemple, l’increment fou del 21,2%, d’un 7,1% a la Rioja o d’un 3,67% a Cantàbria. Això sense comptar que Catalunya té un dels índexs d’atur més baixos de l’Estat, d’un 13,4%.
I encara hi ha més dades que no es visualitzen: per exemple, que les matriculacions de turisme van pujar un 7%; o que la inversió industrial va créixer per sobre de la mitjana espanyola; o que la licitació d’obres va incrementar-se d’un 70%; o que, fins a setembre, Catalunya registrava les millors xifres d’exportació de la seua història.

Una fuga interrompuda
Siga com siga, l’encadenament de notícies negatives provoca ara mateix un cert efecte psicòtic. A força d’acumular informacions negatives s’està traslladant la imatge que les coses van pitjor del que realment van o, si més no, s’està degradant la reputació de Catalunya com a destí de les inversions. I això es nota en els índexs de confiança i les pautes de consum. Segons la consultora Reputations Institute, quatre de cada deu directius europeus consideren que l’atractiu inversor de Catalunya i Espanya ha disminuït arran de la crisi política.
En res no ha ajudat la decisió de centenars d’empreses de canviar de seu social. El canvi legislatiu aprovat pel govern Rajoy —que a la pràctica agilita el procediment— ha provocat que des del 2 d’octubre fins al 30 de novembre, 2.800 empreses iniciaren els tràmits, segons les dades del Col·legi de Registradors. Ara bé, segons indicava la setmana passada el diari Ara, d’aquestes 2.800 només 332 han consumat el procés, és a dir, encara podria passar que feren marxa enrere. “Els canvis de seu, com el boicot, no són una bona notícia —reconeix Oriol Amat, qui, a més d’economista, ha estat diputat per Junts pel Sí—. Les empreses tornaran si aconseguim donar-los la confiança que reclamen. Són processos que volen un cert temps”.
Per la seua banda, Santiago Niño Becerra reitera que cal deixar passar més temps per saber quins són els efectes del procés sobre l’economia. En tot cas, ell recorre a l’exemple d’Eslovènia, un país que només va necessitar un any per recuperar la seua economia després de declarar la independència. “Hi ha més de 300 estudis que diuen que, per a Catalunya, la independència seria positiva”, diu. No es pot perdre de vista que el Principat registra rècords d’inversió estrangera productiva el 2015, 2016 i el que portem de 2017. El 2016 —quan el Govern ja havia mostrat a les clares el seu projecte independentista—, per exemple, va rebre 5.131 milions d’euros, el volum inversor més important de la història. D’acord amb les dades del Ministeri d’Economia, durant el primer semestre de 2017, l’increment de la inversió estrangera va ser del 20,6%.
Tot, en última instància, depèn de l’òptica amb què es mira. •

Un octubre no tan negre - El Temps

https://www.eltemps.cat/article/2861/un-octubre-no-tan-negre

Traducir esta página

Nota . Las cifras son ciertas , lo diga Agamenón o su porquero.

(Violeta Tena..periodista , publica en toda la prensa, también en castellano en , el diario . es , por ejemplo)

Las exportaciones catalanas logran el mejor octubre de su historia. de AGENCIAS ....ESO SI ,LO PUBLICAN ,DESPUES DE LAS ELECCIONES ,antes todo lo contrario, daba igual la Vanguardia que el País y además en el día de reflexión ...que la pintaban ya como si Cataluña estuviera hundida y emigraran todos.

El crecimiento en octubre, del 10,2%, se sitúa por encima de la media de la zona euro (9,2%) y la UE (9,9%)http://www.lavanguardia.com/economia/20171222/433814411349/exportaciones-cataluna-octubre.html

No se puede obviar la guerra económica , como politica por otro medios ,como intrumento central de proganda... masiva.

jueves, 21 de diciembre de 2017

21-D.- Pierde Rajoy y el 155 y ganan los independentistas. .

21-D Catalunya expulsa a Rajoy, España empieza

La contundente victoria de Ciutadans en Catalunya no dará a Inés Arrimadas la Presidencia de la Generalitat, pero supone la mayor crisis del Partido Popular desde que Aznar tomó las riendas clausurando la AP de Fraga para siempre.

ana pardo de vera

@pardodevera

Si el presidente del Gobierno tuviera un mínimo de moral, se habría ido cuando se conocieron los papeles de Bárcenas con el detalle acreditado de parte de la financiación ilegal del PP y su corrupción genética.

Si, además, aun careciendo de conciencia, tuviera un mínimo de dignidad y la quisiera para su partido, presentaría inmediatamente su dimisión y convocaría elecciones generales tras los resultados de los comicios al Parlament de Catalunya, precedidas de la mayor crisis institucional en 40 años que, lejos de resolverse en el día de hoy, se ha (re)confirmado con una mayoría indiscutible del independentismo y la arrolladora victoria de Ciutadans.

Quienes están en contra de la apisonadora del Gobierno sobre Catalunya (con el apoyo del PSOE y Ciudadanos) y pese al deseo de mantener al pueblo catalán con el resto de España, feliz y realizado, seguramente se alegren hoy de esta victoria de los apestados de La Moncloa; un triunfo que no es, ni más ni menos, que la corroboración de que la Política y sólo la Política es el camino para desfacer este entuerto y, no digamos, este agravio.

Rajoy se tiene que ir; el independentismo se queda y lo hace más legitimado, moralmente mucho más fuerte, con Puigdemont al frente

El agravio, el dolor y la humillación de las cargas policiales del 1-O, del 155, de los barrotes carcelarios del candidato a president Junqueras y su conseller Forn y del think tank independentista Òmnium-ANC; del candidato president Puigdemont refugiado en Bégica de la ley (que no justicia) española; el agravio pese a la legitimidad de un independentismo al que el ordenamiento jurídico del Estado español le impide ser consumado aunque vaya en un programa electoral mayoritario en el Parlament.

Rajoy ha sido expulsado de Catalunya y empieza a serlo de España por dejadez, incomparecencia, negación, irresponsabilidad y -desde hoy- llevar a su partido al principio del fin gracias a una alternativa cultivada con mimo en su propia casa ideológica con ninguneo y desprecio, en línea con la forma de hacer política de Rajoy: la nada. Lo que no ha conseguido la corrupción del PP, seguramente, lo logren los catalanes.

La contundente victoria de Ciutadans en Catalunya no dará a Inés Arrimadas la Presidencia de la Generalitat, casi con toda probabilidad y por ahora, pero supone la mayor crisis del Partido Popular desde que Aznar tomó las riendas clausurando la AP de Fraga para siempre.

José María Aznar, precisamente él, es el ganador intelectual de los votos del 21-D.

Estamos ante la mayor crisis del PP desde que Aznar tomó las riendas clausurando la AP de Fraga para siempre

Rajoy y el PP son los responsables primeros, como presidente y partido del Gobierno de España, de no haber escuchado y haber despreciado a la que se ha vuelto a demostrar que es prácticamente la mitad de la población catalana; la que quiere irse de España, la que sabemos que hoy sigue queriendo irse de España pese/gracias a la (no)política de Rajoy y, sobre todo, de este Gobierno. E insisto, pese/gracias a las amenazas de plagas bíblicas, a las de ruina económica, las cloacas de Interior, las porras, la cárcel, la anulación por la fuerza de la soberanía catalana y la intervención de su autonomía ante la mitad de un pueblo estupefacto y herido. Azuzado y motivado: fortalecido.

Rajoy se tiene que ir, pero el independentismo se queda y lo hace más legitimado, moralmente mucho más fuerte, con Puigdemont convertido en héroe a la cabeza.

Por cierto: ¿Van a detener al president de la Generalitat electo cuando vaya a Barcelona para ser investido?

http://www.publico.es/opinion/resultado-elecciones-21-d-catalunya-expulsa-rajoy-espana-empieza.html

y ver

Web oficial con los resultados provisionales

Nota del blog.-

Los Comunes aunque perdieran 3 diputados el 1,4%, no se verán en el compromiso de ser eje, ahora lo vuelve a ser CUP , solo con 4 y no le quitara votos en las generales, los imposibles pactos en Cataluña .Al ganar los independentistas serán ellos quienes pacten entre sí. Sino en primera vuelta en la segunda , solo con CUP se abstenga . Unidos Podemos es que no tendrán que escoger entre Arrimadas o Puigdemont, una decisión endemoniada que les restaría votos, fuese cual fuese la elección. Y no podrán estar acusándo en el resto del estado a UP de pactar con los independentistas, hay discursos que s e acabaron también, el de ellos no, a la larga referéndum pactado. O dialogo

Rajoy ha sido derrotado estrepitosamente y las decisiones que ha tomado en Cataluña lo mismo , además el CS le pedirá cuentas en las generales...la cuestión es que , ni salió a decir nada aun. Para más INRI las elecciones las convocó él además, bajo el 155 y salió derrotado y del CS ahora pueden esperarse cambios en su forma , de hacer política en el Congreso, habida cuenta que es el soporte esencial del gobierno de Mariano Rajoy. Los del 155 pierden cualquier opción de gobernar en Cataluña .y con el   PSC, todas las expectativas, propias y ajenas, han quedado derrotadas por una realidad nada favorable para el PSC y el PSOE.
Lo curioso además es que Alberto Rivera apuraba a Rajoy pidiendo que aplicara el 155 y Rajoy para hacerse el duro en Cataluña, de donde sacaba votos en el resto , va y lo aplicó , luego de la represión del 1-O,saltando muchas reglas legales , así él ahora es el responsable de ganar los independentistas , mientras el CS es el beneficiado y le amenaza en su terrero electoral del Estado. Los votos de su acción Cataluña iran al Cs .A la larga a lo mejor los independentistas tienen razón cuando pedían el voto, aunque solo fuera, para echar a Rajoy, los votos al CS de su victoria en Cataluña aunque no pueda hacer nada   con ella, en el resto le benefician a ellos y ya NO al PP.
Y si así es, Cataluña también hará cambios en España de nuevo. Donde el PP y el CS competiran por los mismos votantes .
Los independentistas superan los 2 millones de votos, , mientras que los unionistas, aunque avanzan, se quedan con unos 200.000 menos. Mas o menos como el 1-O , los independentistas , Eso que decian que hubo pucherazo el 1-O . Pues no .Una participación récord les ha hecho perder dos décimas. Y ahora ni 155 ni elecciones soluciona el problema sino que lo complica .Falta ver que dicen en Europa de este fracaso. La prensa extranjera también ve igual el fracaso de Rajoy y recomienda pacto .
El discurso del preparado en Navidad   puede ser de risa . De esta vez ,tampoco las encuestas fueron muy finas,en el caso de Puigdemont y tampoco aparecio la esperada mayoria silenciosa .No hay cama para tantos .

Para buen ejemplo. el cabreo en , El País. https://elpais.com/elpais/2017/12/21/opinion/1513890747_936611.html

El Falansterio de Theleme