Un octubre no tan negre
Els
altaveus mediàtics espanyols fan córrer cada dia notícies negatives
sobre els efectes nocius del procés sobre l’economia catalana: empreses
que marxen, l’atur que es dispara, turistes que s’esfumen... L’anàlisi
rigorosa de les xifres, tanmateix, desmenteix o matisa els ocells de mal
averany. L’Harmagedon econòmic haurà d’esperar.
(Para traducción al castellano picar, en el enlace, al final )
Dimecres passat, Mariano Rajoy i Javier García Albiol van fer parada a Sant Sadurní d’Anoia. José Luis Bonet va obrir de bat a bat les portes de Freixenet
als dos dirigents populars, que es van deixar fotografiar entre
ampolles de vidre mentre el president d’aquesta firma els detallava el
procés de fermentació del cava. A continuació, Bonet va agrair al
president del Govern espanyol l’aplicació de l’article 155, que, segons
va dir, ha dut “la normalitat” a Catalunya.
La visita a les caves
era un gest que Rajoy li devia, a Bonet. El president de Freixenet ha
estat un dels empresaris més bel·ligerant amb el procés. “Hem viscut un
octubre negre”, ha arribat a dir el també president de la Cambra de
Comerç d’Espanya, qui, durant el mes d’octubre, va multiplicar la seua
presència pública per criticar el Govern de Puigdemont.
“No hi ha hagut cap sector que no s’hagi vist afectat —ha dit—. Les
expectatives es van invertir. Hi ha danys que ja s’han fet: la caiguda
del comerç, en les reserves d’hotels, en les matriculacions (...) Hi ha
danys irreparables a Catalunya que ja no es poden esmenar”. Bonet ha
esdevingut, animat per la premsa espanyola, un dels predicadors més
notables de l’apocalipsi econòmic català. Paradoxalment, Freixenet no
ha canviat la seua seu social fora de Catalunya. El seu consell
d’administració així ho va decidir l’1 de novembre, si bé Bonet ja ha
advertit que la qüestió tornarà a plantejar-se cas que el 21D guanyen
els independentistes.
El canvi de seu social de centenars
d’empreses ha estat un dels arguments més repetits per il·lustrar la
catàstrofe econòmica que, d’ençà de l’1 d’octubre, plana sobre el
Principat. La disminució en el nombre de visitants, la caiguda del
consum, el descens en l’índex de confiança o l’increment de l’atur són
més plagues que també es pregonen des dels altaveus mediàtics per fer
calar entre l’opinió pública que Catalunya se’n va en orris per culpa
del moviment independentista. Fa dues setmanes BBVA Research va publicar un informe que assegura que el manteniment de la incertesa política després del 21-D podria tenir un cost d’entre 600 i 1.900 milions d’euros. Uns dies abans Funcas calculava en 3.000 milions l’impacte de mantenir la tensió sobiranista sobre l’economia catalana durant 2018.
Una ruïna predicada La
campanya està resultant ferotge i l’efecte psicològic és brutal. És
cosa ben sabuda que els diners són porucs i també tendeixen a ser-ho els
qui en tenen. En una enquesta d’àmbit català publicada recentment per
La Vanguardia, un 68,3% de les persones consultades assegurava que
l’economia s’havia ressentit per la declaració d’independència. La
setmana passada, Esade va llançar un altra poalada de
pessimisme: el 98% dels directius (la mostra analitzada era de 100
directius) consideren que la situació i perspectiva econòmiques afecta
la internacionalització de l’economia. A més, un 56% assegura que la
seua facturació s’ha reduït.
Infografia: Vanessa Prietto
Tanmateix,
l’anàlisi detallada de les dades publicades pels organismes
d’estadística obliga a matissar, quan no a qüestionar, el missatge
unívocament negatiu. Perquè, si bé hi ha hagut una lleu distorsió de la
tendència positiva, l’economia catalana manté a grans trets el seu
vigor. Els seus indicadors, a més, continuen molt per sobre de la
mitjana espanyola. “Hi ha una intenció declarada de generar una imatge negativa”, lamenta Oriol Amat,
catedràtic d’economia financera de la Universitat Pompeu Fabra. Amat
posa en dubte els estudis que pronostiquen el descens de l’economia
catalana. “La majoria d’entitats que ara pronostiquen una caiguda, ja
van dir en anys anteriors que el 2016 al Principat creixeria menys que a
la resta d’Espanya i no la van encertar. Va passar tot just el contrari
—argumenta—. Cal, doncs, posar en qüestió els pronòstics que fan ara”.
De fet, 2016 va ser el tercer any consecutiu de creixement robust de l’economia catalana,
amb un 3,5%. Es tracta d’un creixement elevat, superior al del conjunt
de la zona euro (1,8%). De fet, Catalunya acumula un creixement del PIB
els tres darrers anys 4,3 punts superior a la mitjana de la zona euro.
I
què ha passat durant 2017 quan, segons els més funestos, la incertesa
política ha desestabilitzat l’economia? Segons dades d’Idescat,
l’economia va mantenir un creixement molt robust, amb un creixement
intertrimestral de l’1,0% el primer trimestre i un 1,1% el segon. El
tercer trimestre el creixement va situar-se en el 0,9% en termes
intertrimestrals i del 3,5% en termes interanuals. “Encara que durant el
quart trimestre el creixement pugui haver estat una mica inferior [les
dades s’havien de conèixer després del tancament d’aquesta edició],
difícilment la taxa mitjana de creixement del 2017 serà inferior al
3,2%”, expliquen fonts del Departament d’Economia de la Generalitat.
En tot cas, economistes com Santiago Niño Becerra
opinen que s’ha entrat en una espiral d’informació negativa que no és
del tot rigorosa. “Les conseqüències positives, negatives o neutres del
que està passant no es poden analitzar encara —explica aquest catedràtic
d’estructura econòmica de la Universitat Ramon Llull—. No serà fins pel mes de març que es podrà fer una anàlisi seriosa de les conseqüències econòmiques del procés”.
L’allau
de notícies negatives, tanmateix, és de tal magnitud que, a finals de
novembre, la comissió d’economia del Col·legi d’Economistes va haver de
sortir al pas amb una roda de premsa on van tractar de contrarestar el
discurs ciutadà. “L’octubre ha estat un mes de normalitat de perfil
baix, però lluny de qualsevol valoració excepcional”, va assegurar en
roda de premsa Modest Guinjoan, president de l’entitat.
“El
problema —afegeix Oriol Amat— és que es dóna molta repercussió als
indicadors negatius i s’invisibilitzen els positius. Hi ha un discurs
molt interessat”. Així, per exemple, el tràfic al port de Barcelona
va créixer d’un 35,5%. És més, la setmana passada es va fer públic que
durant novembre el creixement va ser del 48,5% respecte al mateix mes de
l’any anterior. La xifra suposa un rècord per a la instal·lació
barcelonina.
El turisme, una altra de les potes sobre les quals es sustenta l’economia del Principat, també ha registrat dades positives,
per bé que des d’alguns altaveus mediàtics haja volgut traslladar-se la
imatge d’uns turistes abandonant en massa els carrers de Barcelona.
Així, l’arribada de passatgers internacionals al Prat va créixer després
del referèndum. Segons dades oficials, el mes d’octubre va rebre prop
d’1,5 milions de viatgers forans, una xifra un 1,7% superior a la
registrada el mateix mes de l’any anterior. Res a veure, doncs, amb els
titulars que utilitzen expressions com “aturada en sec” o “parada total”
en l’arribada de turistes. De fet, Catalunya continua sent el territori de l’Estat que més turistes rep, amb un 20,3% total (vegeu quadre adjunt).
Una distorsió semblant s’ha donat en el cas de l’atur.
L’increment del 3,6% va provocar que l’endemà gran part dels mitjans
espanyols posaren el crit al cel. No obstant això, l’atur havia
augmentat al Principat, sí, però també ho havia fet, de manera molt més
accentuada, en altres autonomies. A Balears, per exemple, l’increment
fou del 21,2%, d’un 7,1% a la Rioja o d’un 3,67% a Cantàbria. Això sense
comptar que Catalunya té un dels índexs d’atur més baixos de l’Estat,
d’un 13,4%.
I encara hi ha més dades que no es visualitzen: per exemple, que les matriculacions de turisme van pujar un 7%; o que la inversió industrial va créixer per sobre de la mitjana espanyola; o que la licitació d’obres va incrementar-se d’un 70%; o que, fins a setembre, Catalunya registrava les millors xifres d’exportació de la seua història.
Una fuga interrompuda
Siga com siga, l’encadenament de notícies negatives provoca ara mateix
un cert efecte psicòtic. A força d’acumular informacions negatives
s’està traslladant la imatge que les coses van pitjor del que realment
van o, si més no, s’està degradant la reputació de Catalunya com a destí
de les inversions. I això es nota en els índexs de confiança i les
pautes de consum. Segons la consultora Reputations Institute, quatre de cada deu directius europeus consideren quel’atractiu inversor de Catalunya i Espanya ha disminuït arran de la crisi política.
En
res no ha ajudat la decisió de centenars d’empreses de canviar de seu
social. El canvi legislatiu aprovat pel govern Rajoy —que a la pràctica
agilita el procediment— ha provocat que des del 2 d’octubre fins al 30
de novembre, 2.800 empreses iniciaren els tràmits, segons les dades del Col·legi de Registradors. Ara bé, segons indicava la setmana passada el diari Ara, d’aquestes 2.800 només 332 han consumat el procés,
és a dir, encara podria passar que feren marxa enrere. “Els canvis de
seu, com el boicot, no són una bona notícia —reconeix Oriol Amat, qui, a
més d’economista, ha estat diputat per Junts pel Sí—. Les empreses
tornaran si aconseguim donar-los la confiança que reclamen. Són
processos que volen un cert temps”.
Per la seua banda, Santiago Niño Becerra reitera
que cal deixar passar més temps per saber quins són els efectes del
procés sobre l’economia. En tot cas, ell recorre a l’exemple
d’Eslovènia, un país que només va necessitar un any per recuperar la
seua economia després de declarar la independència. “Hi ha més de 300
estudis que diuen que, per a Catalunya, la independència seria
positiva”, diu. No es pot perdre de vista que el Principat registra rècords d’inversió estrangera productiva
el 2015, 2016 i el que portem de 2017. El 2016 —quan el Govern ja havia
mostrat a les clares el seu projecte independentista—, per exemple, va
rebre 5.131 milions d’euros, el volum inversor més important de la
història. D’acord amb les dades del Ministeri d’Economia, durant el
primer semestre de 2017, l’increment de la inversió estrangera va ser
del 20,6%. Tot, en última instància, depèn de l’òptica amb què es mira. •
Nota . Las cifras son ciertas , lo diga Agamenón o su porquero.
(Violeta Tena..periodista , publica en toda la prensa, también en castellano en , el diario . es , por ejemplo)
Las exportaciones catalanas logran el mejor octubre de su
historia. de AGENCIAS ....ESO SI ,LO PUBLICAN ,DESPUES DE LAS ELECCIONES ,antes todo lo contrario, daba igual la Vanguardia que el País y además en el día de reflexión ...que la pintaban ya como si Cataluña estuviera hundida y emigraran todos.
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario